Al començament d’endinsar-me, em costava agafar la dinàmica, no us penseu que encara no la tinc agafada del tot.
El que diferència l’ara de l’abans, seria que m’avorreix!, no trobo la gràcia de posar fotos i fer comentaris, de tant en tant.
Considero que realment és perd el contacte directe amb la gent i el temps.
Val a dir que, per recuperar alguna cosa bona, hi ha algun@s persones de les que tinc inclos@s que probablement si no és per aquest mitjà no en sabria res d’ell@s, això és positiu....la resta un passatemps per adolescents! I que no se m’ofengui ningú....
Què en penseu?
2 comentaris:
tot són opinions. Lo que compte és fer el que et vingui de gust, si ve de gust ho fas i sino no ho fas.
Actualment entre missatges sms i internet és cert que la relació directe o el telèfon amb les converses més frequents s'ha quedat una mica a part. Jo també me n'he adonat, però les relacions son sempre de dos i al final són com son. si dos tenen conexió parlen més sovint o es veuen, si només és unnhi haun que va més al darrera, i si cap dels dos té bona conexió les relaciones s'allarguen.és llei de vida.
Això penso. NO crec que sigui passatemps per adolescents, penso que és lliure i a mi m'agrada llegir i compartir opinions. Ara ja m'he acostumat a que si ningú em llegeix o no em respon ho accepto, jo emeto i ja està. Cada mitjà de comunicació té les seves coses i per sort en tenim uns quants!! com els utilitzem ja és cosa de cadascú.
Jo ja fa anys que ho dic. Tans avenços el que han fet és que la gent cada cop ens comuniquem menys o de foma diferent. Però no em negareu que sentir la veu de l'altra persona pel telèfon no és el mateix que llegir-li un missatge i no diguem les cartes... Res aveure la il·lusió de rebre una carta amb paper, mirar cada dia la bústia amb aquella esperança de que hi fós ( i si era del novio "ni te cuento").
Els correus d'avui són, molt sovint, impersonals, enviats a un munt de gent alhora i gairebé mai hi posem texte.
Jo, em quedo amb la llibreta i el carter.
Publica un comentari a l'entrada