A la formació d’ahir ens deien que fins ara hi havia tres pilars, tres referents que ens donavem força quan defallíem, la tribu, la família i la religió. La tribu està pràcticament desapareguda quan ni coneixem els veïns de la finca. La família, no cal que digui res, i la religió, tampoc cal dir res.
Avui hi ha més morts de joves per suïcidis que per accidents de trànsit. La malaltia del s.XXI és la depressió. Hem perdut els referents i quan ve un tsunami emocional no tenim on agafar-nos.
Sempre ha hagut tsunamis emocionals, tots en tenim i totes les generacions n’han patit (la mort d’un familiar, una malaltia greu, un acomidament, un divorci…). Caus al fons i tornes amunt gràcies a les cordes a les quals t’agafes (amics, família, creences…). En aquest panorama, només ens en sortirem si tenim eines emocionals. I en això som pobres… a partir d’aquí, el gran i complexe tema de l’educació emocional, la intel.ligència emocional… I fins aquí una.
La segona: els nusos del passat que no hem digerit i bloquegen el nostre progrés. Que cal identificar i treballar per alliberar-nos. Però jo no sé com fer-ho…
1 comentari:
Del passat, t'alliberes en quan vas acumulant records i solament l'espai cerebral està per conservar els bons. I el tercer.....pilar?
Publica un comentari a l'entrada